thumb image
L’aparellador, una peça clau per reduir l’impacte mediambiental dels edificis

Avui dia, la tasca de l’aparellador és clau per facilitar un major confort en la vida de les persones i alhora, treballar en mesures d’estalvi energètic que afavoreixin una gestió i un consum responsable dels recursos naturals. En aquest sentit, Jessica Ferrer, membre del Departament Tècnic de Rockwool, assenyala que l’arquitecte tècnic és un professional que pot contribuir decididament en la reducció de l’impacte mediambiental dels edificis. Una tasca que pot fer efectiva, definint els materials, escollint aquells que siguin més ecològics, reciclables i també, tenint en compte aspectes com la proximitat dels materials al lloc de l’obra, la durabilitat, la toxicitat i influència d’aquests sobre les persones i l’entorn. Per tant, l’aparellador és una peça clau per tal de garantir una arquitectura sostenible. Per això, és imprescindible que controli de principi a fi qualsevol projecte de construcció.

Actualment, els habitatges acaparen el 20% del consum total d’energia. Una xifra que no es pot passar per alt i a la qual, l’arquitecte tècnic pot millorar aplicant les energies renovables i les noves tecnologies. Actualment, des de la Unió Europea (UE) s’està treballant en la revisió de la directiva de l’eficiència energètica del 14 de novembre de 2012 i es proposa una nova  Directiva d’Eficiència Energètica pel 2020 per garantir el compliment dels objectius de la UE, respecte a l’edificació, pel que fa a contenció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, del consum energètic i eficiència energètica i de generació d’energia a partir de fonts renovables.

En aquesta línia, Jessica Ferrer destaca un estudi publicat pel Centre d’Energies Renovables de Navarra (CENER), el qual ha calculat quants habitatges s’haurien de rehabilitar per poder complir amb l’objectiu de reducció d’energia primària del sector residencial de cara al 2020. El document arriba a la conclusió que si es rehabiliten 300.000 habitatges anuals fins al 2020, aplicant els valors recomanats; el 2050 arribarem només a la reducció del 5,7%, respecte als consums del 2011.

Per tant, tothom ha de fer un esforç i alhora una tasca pedagògica. En aquest sentit, cal destacar que per reactivar la rehabilitació calen mesures fiscals, però, també entitats que expliquin a la població el valor de la rehabilitació energètica, destacant que es tracta d’una inversió a mitjà termini. Sens dubte, si es potencia la rehabilitació i s’aconsegueix reduir el 29% de l’economia submergida del sector de l’edificació, es recaptarien més  impostos i d’aquesta manera, es disposaria de més subvencions per a la construcció.

En definitiva, tal com comenta Ferrer, no hem de tancar els ulls a què el canvi climàtic és una realitat. Però, també hem de ser proactius, tant en l’àmbit de les normatives com en l’institucional, a través dels nostres ajuntaments i govern estatal.