thumb image
L’aparellador assumeix un rol destacat en el procés d’innovació que s’està produint al sector de l’edificació

La tecnologia i la sostenibilitat esdevenen els dos grans eixos de l’arquitectura tècnica, en un sector, el de la construcció, que està experimentant grans canvis i en el qual, l’aparellador desenvoluparà un paper clau. Quant a la innovació tecnològica, igual que està succeint en altres àmbits, l’oferta, cada cop més, està més enfocada a les necessitats del client, i pel que fa als aspectes relacionats amb la sostenibilitat, cal assenyalar que s’està apostant per nous materials i solucions que donaran resposta a un compromís com a societat: els edificis sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.

En aquests moments, la innovació s’està aplicant en tots els àmbits i fases del procés, des de la fase de planificació i construcció fins a la interacció amb el client. En el procés constructiu, cada vegada, s’aplica més la tecnologia BIM (Building Information Modeling), una eina tecnològica per a la gestió de projectes a través d’un modelat digital 3D que permet optimitzar el procés reduint costos, escurçant temps i minimitzant les desviacions i errors tan habituals en el procés constructiu tradicional. Aquesta metodologia integra totes les fases d’un projecte, des de la planificació, el desenvolupament o la construcció d’un projecte d’edificació i la seva explotació i tot apunta que es convertirà en el nou estàndard del sector.

Cada element del procés està registrat, creant una gran base de dades, que es va actualitzant automàticament a mesura que avança el procés productiu, augmentant la transparència del mateix. Aquesta metodologia s’està implantant progressivament. La Directiva Europea sobre contractació pública 2014/24/EU recull que tots els Estats membres de la UE han de fomentar l’ús de sistemes digitals en els seus processos de disseny i licitació de projectes i obres per a projectes de construcció i d’edificació finançats amb fons públics a la UE per l’any 2016. El Regne Unit, Països Baixos, Dinamarca, Finlàndia i Noruega ja requereixen l’ús del BIM per a projectes de construcció finançats amb fons públics. A Espanya ja s’han donat les primeres passes a favor d’aquest mètode amb la creació, el juliol de 2015, de la comissió per a la implantació de la tecnologia BIM, impulsada pel Ministeri de Foment. En aquests moments, cal assenyalar que Catalunya està liderant l’aplicació del BIM a l’obra pública amb grans empreses que ja l’estan implantant i la tasca de la Comissió Construïm el Futur, iniciativa sectorial posada en marxa sota el paraigües de l’ITeC, i la taula interdepartamental de la Generalitat.

La innovació passa tant pel procés productiu com per l’ús de materials i solucions que permetin dissenyar i construir habitatges més sostenibles, reduint el consum d’energia, d’aigua i de les emissions de CO2. Els fabricants de materials estan desenvolupant materials amb característiques de conductivitat tèrmica òptimes que a la vegada redueixin les necessitats d’ús d’estructures de ferro i formigó, reduint així el temps de construcció. En aquest context, cal dir que, cada vegada, s’aposta més per la construcció d’edificis sostenibles i energèticament eficients.

Sens dubte, un edifici produeix un important impacte en el medi ambient, durant tot el seu cicle de vida. Per això, és important apostar per les certificacions energètiques LEED, un sistema de classificació d’edificis sostenibles desenvolupat als Estats Units per l’US Green Building Council que serveix com a estàndard per a la nova construcció i grans remodelacions i el BREAM, una metodologia internacional de certificació de la sostenibilitat desenvolupada al Regne Unit a principis dels 90 i àmpliament reconeguda internacionalment. Un bon exemple, el tenim al nostre país: la cooperativa Arroyo Bodonal, de 80 habitatges, situada a Tres Cantos de Madrid, considerat l’únic edifici amb el certificat LEED Platinum d’Europa.

També van agafant protagonisme els sistemes de Declaracions Ambientals de Productes que certifiquen la petjada de CO2 dels materials i que en el sector de la construcció es concreta per exemple en el sistema DAPcons.

En aquest context, cada vegada s’avança més cap a les construccions de consum energètic gairebé nul; els anomenats edificis Passivhaus o casa passiva que aconsegueixen reduir considerablement les necessitats de calefacció i refrigeració. Es tracta doncs, d’edificis eficients i respectuosos amb el medi ambient i sostenibles. Precisament, a partir del 31 de desembre del 2020, caldrà complir amb l’imperatiu de la Directiva Europea d’Eficiència Energètica d’Edificis (2010/31/UE) sobre la construcció o rehabilitació d’edificis amb un consum d’energia quasi zero.

En definitiva, es pot afirmar que el mercat “Wellness real state” o immobiliari del benestar que es va iniciar als Estats Units amb el segell Well Building Standard, s’està introduint progressivament a Espanya amb la posada en marxa dels Smart buildings o edificis intel·ligents que fan ús de sistemes d’automatització com la domòtica per garantir una millor eficiència energètica i un menor impacte en l’entorn.

Si vols desenvolupar un paper clau en la construcció de la ciutat sostenible del futur; estudia el Grau en Arquitectura Tècnica i Edificació.