thumb image
La sostenibilitat, la rehabilitació i les noves tecnologies marquen el present i futur de la professió d’aparellador

El futur de l’arquitectura tècnica està vinculat a la sostenibilitat i l’eficiència energètica. En aquest sentit, el paper de l’arquitecte tècnic és clau per minimitzar l’impacte dels edificis en l’entorn ambiental. Ara bé, per garantir una arquitectura sostenible és fonamental que l’aparellador conegui i domini de principi a fi el projecte de construcció, aplicant les noves tecnologies. Ens referim al Big Data, la domòtica, el BIM, la realitat virtual… Aquestes tecnologies permeten treballar optimitzant recursos, de forma col·laborativa i amb materials més respectuosos amb el medi ambient.

Un exemple és la utilització del BIM que no solament és un avenç tecnològic; sinó, que implica un treball col·laboratiu en tot el procés de disseny, construcció i explotació d’edificacions. Així doncs, des del primer dia, el projecte es fa participatiu entre tots els agents: constructor, arquitecte, aparellador i enginyer. Altra tecnologia que  forma part del dia a dia és la domòtica, és a dir, el conjunt de tecnologies aplicades al control i l’automatització intel·ligent d’un edifici o habitatge, que permet una gestió eficient de l’ús de l’energia. Sens dubte, aquest sistema garanteix un estalvi energètic, tenint cura del medi ambient; gràcies al control automàtic de la il·luminació, la climatització, els sistemes de vigilància, la prevenció d’incendis, etc.

En aquest context, també cal assenyalar que a la rehabilitació, cada vegada, pren un major protagonisme els sistemes constructius per garantir que aquests siguin més sostenibles. Ara bé, a l’hora de rehabilitar és imprescindible emprar materials respectuosos amb l’entorn i sempre tenint en compte el cicle de vida dels mateixos. És a dir, valorar aspectes com l’energia necessària per a la seva fabricació, els recursos (matèria primera), l’energia pel seu transport, la seva posada en obra, la distribució, el seu possible reciclatge o reutilització. En tot aquest procés, és molt important realitzar una diagnosi prèvia i acurada de l’immoble, avaluar energèticament les construccions existents, incorporar les energies renovables, apostar per la reconstrucció amb una demanda energètica quasi zero, millorar les instal·lacions d’aigua, clima i calefacció, entre altres factors.

En aquesta fase, l’aparellador també juga un paper clau; doncs, és qui determina, en gran part, els criteris d’eficiència energètica que s’incorporen en el procés de rehabilitació. Actualment, algunes de les solucions que ja s’estan emprant són: les cobertes i façanes verdes, encarregades de col·laborar en la disminució de l’escalfament a les ciutats i els edificis nZeb (Nearly Zero Energy Buildings) amb un consum energètic, pràcticament nul.

Finalment, cal dir que un dels grans reptes del sector de la construcció, a tots els països europeus, serà complir l’objectiu que marca la Directiva d’Eficiència Energètica d’Edificis (2010/31/UE) pel 31 de desembre del 2020: edificis amb un consum d’energia quasi zero. En aquest sentit, les noves tecnologies i la rehabilitació són necessàries per garantir edificis més sostenibles i respectuosos amb l’entorn.

Aposta per una professió de present i futur, estudiant el Grau en Arquitectura Tècnica i Edificació.