thumb image
La sostenibilitat i l’eficiència energètica marquen el futur de la professió de l’arquitecte tècnic

El futur de l’arquitectura tècnica està vinculat a la sostenibilitat i l’eficiència energètica. En aquest sentit, el paper de l’arquitecte tècnic és clau per minimitzar l’impacte en l’entorn ambiental: dels edificis, en particular, i del creixement urbà, en general; mantenint, al mateix temps, les màximes condicions de confort. Per tal de garantir una arquitectura sostenible és fonamental que l’aparellador conegui i domini de principi a fi el projecte de construcció. És a dir, els materials, les estratègies solars passives, les instal·lacions energèticament eficients amb l’aprofitament actiu de les energies renovables, la mínima producció de residus i posterior tractament, els sistemes de control, regulació i gestió centralitzada, les infraestructures de telecomunicacions, els sistemes domòtics, l’automatització i amortització de les instal·lacions, entre molts altres aspectes.

Actualment i de cara a les pròximes dècades, construir edificis energèticament eficients és totalment necessari. Avui dia, els habitatges acaparen el 20% del consum total d’energia. Una xifra que no es pot passar per alt i a la qual, l’arquitecte tècnic pot contribuir incorporant les instal·lacions per a les energies renovables, unes fonts energètiques que a diferència del gas, el petroli i el carbó no contaminen, permetent-nos ser més competitius i autosuficients.  

Malgrat ser totalment necessàries, tal com comenta Jordi Marrot, arquitecte tècnic i responsable de la Unitat de Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona, les energies renovables continuen trobant-se amb entrebancs administratius i jurídics que impedeixen la seva introducció i consolidació. En paraules de Marrot, cal revertir aquesta situació i aconseguir que l’administració aposti per les energies renovables i l’eficiència energètica per tal de garantir ciutats més sostenibles.

De fet, la tendència imperant en l’àmbit de l’arquitectura tècnica són els edificis amb un consum d’energia quasi zero o Passivhaus. Es tracta d’edificacions que aconsegueixen reduir en un 75% les necessitats de calefacció i refrigeració. A més, la poca energia suplementària que requereixen es pot cobrir amb facilitat a partir d’energies renovables, convertint-se en una construcció amb un cost energètic molt baix per al propietari i el planeta. A més, aquests tipus de construccions no impliquen l’ús d’un determinat producte, material o estil arquitectònic específic, sinó l’optimització dels recursos existents, a través de tècniques passives, com ara un bon factor de forma, que redueixi la superfície en contacte amb l’exterior per disminuir les necessitats de climatització, una orientació correcta de les finestres per aprofitar la calor del sol quan estan tancades i la ventilació natural en obrir-les, o posar proteccions solars que impedeixin un sobreescalfament a l’estiu, etc.

En aquesta línia, Jordi Marrot assenyala que cal avançar cap a la ‘renaturalització’ de les ciutats, amb les cobertes i façanes verdes, encarregades de col·laborar en la disminució de l’escalfament a les ciutats. Es tracta d’una bona solució, ja que, redueixen l’efecte illa de calor, a través del procés de la transpiració i la humidificació de l’aire sec, millorant el clima i augmentant la sensació de benestar. Marrot remarca que és una branca emergent de les intervencions en les ciutats amb molt de camí per recórrer. Segons les dades d’un estudi de l’Ajuntament de Barcelona: un 67% de les cobertes dels habitatges poden ser convertides en cobertes verdes. Per tant, es tracta d’un àmbit, en el qual, es creixerà molt en els propers anys.

En definitiva, la professió de l’arquitecte tècnic està estretament lligada a la sostenibilitat i a la cura pel medi ambient. Si vols contribuir en la construcció d’una ciutat eficient energèticament; estudia el Grau en Arquitectura Tècnica i Edificació.