La configuració històrica de les reserves d’activitat entre professionals de titulacions tècniques, ha propiciat que el nostre col·lectiu es centrés en la seva funció principal reconeguda: la direcció d’execució d’obres. Per això se’ns reconeix com el professionals experts en el procés de construcció d’edificis, exercint les diverses funcions professionals d’aquest àmbit: director d’execució d’obrea, construction manager i cap d’obra, principalment. Aquesta experiència l’ha convertit en l’expert en costos i qualitat del procés constructiu, assimilant-se a figures reconegudes a nivell internacional com ara el quantity surveyor o el site manager.

 Per una altra banda, l’activitat de manteniment es considera emergent en el nostre sector i amb això la possibilitat de desenvolupament professional. Aquesta cultura creix de forma desigual en funció de la tipologia i ús dels edificis. Està ben implantada en l’edificació industrial, cada vegada ho està més en els edificis comercials i d’oficines, mentre que en edificació residencial creix junt amb una major conscienciació per aconseguir edificis més eficients. Aquesta fase, que es troba a mig camí entre construcció i rehabilitació, s’identifica com un nínxol d’oportunitat per al nostre col·lectiu.

 L’arquitecte tècnic és reconegut com a expert en la diagnosi i intervenció d’edificis i es posiciona com el més competitiu per fer inspecció tècnica, certificació d’habitabilitat o d’eficiència energètica. En la mesura que creixi la conscienciació dels usuaris i la demanda de les administracions de més control de la seguretat dels edificis existents, la figura del tècnic de capçalera o consultor tècnic d’edificació s’identificarà com una oportunitat per a l’arquitecte tècnic. També emergeixen funcions relacionades amb l’explotació dels edificis i la gestió d’actius. En aquest àmbit s’identifiquen oportunitats de desenvolupament professional en perfils com ara el facility manager o el property manager, entre altres.